BIBLIOTHECA AUGUSTANA

 

Atlas catalán

c. 1375

 

Atlas catalán

 

1375

 

______________________________________________________________________________

 

 

 

 

 

Item devets saber e antendre que la luna, assi con ja devant dit es, con es girada, ques' lunya del sol per quasqu'un jorn quarta de vent; e va s'en a levant per quasqu'un jorn una quarta; e lo sol roman a ponent. Si que, a xvi jorns la luna es xv quartes luny el sol, e es per levant, e lo sol Item devets saber e antendre que la luna, assi con ja devant dit es, con es girada, ques' lunya del sol per quasqu'un jorn quarta de vent; e va s'en a levant per quasqu'un jorn una quarta; e lo sol roman a ponent. Si que, a XVI jorns la luna es XV quartes luny el sol, e es per levant, e lo sol roman per ponent; e lavors ela se manafesta tota complidament plena e radona, e aço per la força que ela presa del sol. Per tal con ses alargada del sol, e alavors y esta en sa vartut. En apres el XV jorn, lo sol la pren; e aso les mes vegades; ço es saber que cant lo sol saleva, ela, ço es la luna, es ela posta; e ans que sia posta la luna, lo sol se leva o es levat; e aço se apela que lo sol pren la luna, et puys fes tot ensi con ela per quesquun jorn. Feta la volta, ses alargada del sol quarta de vent: tot en asi puy fes; per quasqun jorn si acosta altra quarta de vent; e aytant con se costa mes, ay tant ela per

 

 

Estiu entra en lo XVI jorn de juyn e ten III signes, so es Cancer, Leo, Virgo, e es de natura de foch, so es, caut e sech, e dura III meses natural comtant per I mes XXX jorns e X horas e miga. Estiu comença cant lo sol intra en lo primer grau de Cancer. En astiu ha XIIII hores e II terçs de dia e IX hores e un terç de nit e dura III meses.

 

 

Cancer es fret e umit, e de natura daygua, e caza de la luna, e moable e ?emini. La luna en aquest signe, fas bon segnar, e no fer medecina als brases.

Leo es caut e sech, de natura de foch, e es caza del sol, e meschuli. La luna en aquest signe, no es bona sagnia ne fer medecina, spartat medecina de cor.

Virgo es fret e sech, de natura de terra, e es caza de Mercuri; es moable e feminine. La luna en Virgo, fas bon sagnar e pendre medecina, mas no als vendrels.

Libra es caut e umit, de natura dayre, e es caza de Venus, e moable, e masculi. La luna en aquest signe, es bona sagnia e pendre medecina, mas no als anques.

Escorpi es fret e umit, e de natura daygua, e es caza de Mars, e femini. La luna en aquest signe, nos fa bon sagnar ne pendre medecina, e no al membre.

Sagitari es caute sech, e de natura de foch, e caza del sol, e cummu e maschuli. La luna en aquest signe, es bona sagnia e pendre medecina, e no medecina als chuxes.

 

 

Mercuri es de natura dayre, caut e umit, e es de gran avareza. E cant lo sol es en occident detras lo torn, et vogi los XII signes en CCCXXXIX dies.

Luna es de natura daygua, freda e humida. Del sol pren sa lauzor. E no ha malicia, e pren de signe hon se renova. E vogi los XII signes en XXIV dies e VIII hores.

Jovis es de natura dayre, caut e umit e ben temprat; e es mout bona planeta; e tol de la maleza del Saturnus. E vogi los x signes en XI ayns, X meses e XVI dies.

 

 

Achtum entra en lo XV jorn de setembre, e es de natura secha e freda, e ten I signes, so es: Libra, Scorpi, Sagitari; e dura III meses, so es naturals, aytant con lo sol lasia de tems a pasar los III signes. E aço son III meses naturals. Lo primer jorn comensa quant lo sol es al cap de Libra. E troberets, quant Acthum entra, ha XII hores de nit e XII hores de dia.

 

 

E son VIII quartes de vent, que son VI hores. Item con la luna es per Lebes les aygues comensan a muntar tant tro que la luna es per Mestre; e son VIII quartes de vent que son VI hores. Item con la luna es per Mestre les aygues commensan a muntar tant que la luna es per Grech. E axi aquestes marees del ras de sant Maeu trop en boque d'Aver fan aquest cors nit e jorn, dues marees muntants e crexents e dues marees muntants e basants, e quasquna VI hores. Si que quatre vegades VI valen e son xxiv hores. Mas en aquesta raho vos me puriets dir e demanar: Com sabre yo hon es la luna? Vos devets saber de la luna quantes hores aura; cor lo conte devets saber, e per quasqun jorn una quart. Donchs si la luna ha VIII jorns, sera luny del sol VIII quartes de vent; donchs si lo sol es per ponent, la luna ne sera vini quartes de vent luny, e sera per mig jorn. Donchs podets antendre que les aygues munten e qrexen; e per aytant jorns con la